Els comentaris que van fer els professors que se sentien atacats per aquesta reflexió, m'han fet pensar a mi també.
Aquí intentaré fer un esbós de aquestes idees:
Hi ha dues maneres de lluitar contra el que no t'agrada, dir-li a la resta que no t'agrada o encara que no diguis res actuar diferent. Les dues són vàlides i es poden fer servir a la vegada i tot.
Quan es diu el que no agrada hi ha rebuig, però els altres tenen la possibilitat de meditar en el que tu penses... Tot i que has de sentir o escoltar coses lletges.
Quan actues diferent i com vols, en realitat també hi ha rebuig però més suau, tot i que no se sacseja de cop la consciència dels altres.
En el moment en que se'ns va sacsejar em va repatejar sentir que era molt fàcil fer les classes així o axà o actuar d'una manera més laxa perquè això és menys feina. Com si pensar en com actuar com tu sents i cercar alternatives al que està establert no requerís feina.
Et passes el dia dient als alumnes que s'ha de pensar i quan algú del teu entorn pensa (encara que no sigui com tú) no és feina, és comoditat...
Que vol dir fer menys feina ? Omplir menys formularis ? No carregar materials ? Estar menys hores a l'institut ? Corregir menys exàmens ?
Aquests comentaris també els han fet de la meva feina temps enrera, ho sé, i és per això que una altre cosa no, però fer feina en faig molta, per a què no és digui (bé, en realitat és perquè sóc obsesiva i quan faig quelcom no puc parar, però quedava més de persona normal dir lo altre...).
Ara suposo que si algú hagués de fer un comentari dirien que no gestiono 'bé' el mòbil a l'aula, o que sempre arribo tard...
El mòbil intentaré gestionar-lo com diuen que és correcte (potser... suposo que sí, així la culpa ja no serà dels nous, ostràs! potser no sóc la nova, bé la culpa dels problemes del món serà dels nous i meva, no importa).
Lo d'arribar tard ho tornaré intentar, però és una característica meva...
De totes maneres si arribo alhora i els mòbils desapareixen de la meva aula, segurament el meu color d'ungles o alguna cosa de l'estil desafiaria a la correcta aplicació de la disciplina i l'ordre a l'institut... Així que no me capficaré gaire per xò.... A casa em diuen que no sóc dolenta ni desordenada només tinc l'entropia molt alta, i això és inevitable, no perquè no ho pugui arreglar, sinó perquè NO vull (m'agradarien lletres amb llumetes o amb brillantina als blocs, aquest 'no' haguès quedat genial).
En aquests anys he après que per canviar el que no t'agrada has de seguir les normes i des de dintre del sistema fer els forats. Les grans revolucions per mi sempre han acabat on estàvem però amb diferent nom, amb el que anem a per la petita revolució i a veure si aquesta de veritat fa perdurar els canvis encara que siguin pocs i petits.
Per cert, jo i alguns pares amb els que he parlat, pensem que aquell profe, tot i ser nou, ha fet una bona feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada